LA JAIA QUARESMA (Canço)

<iframe width="580" height="300" src="http://www.goear.com/embed/playlist/7541053" marginheight="0" align="top" scrolling="no" frameborder="0" hspace="0" vspace="0" allowfullscreen></iframe>

ÚLTIMS PASSOS JUNTS

En aquests quatre mesos en els quals hem viscut i aprés del que cadascú ha pogut o volgut aportar i participar, podria dir per començar que ha estat una experiència relaxant, divertida i encara que no ho sembli d’unió del grup sense la pressió, fins ara, soferta per la metodologia seguida per la Universitat, bastant competitiva.

Personalment, he pres consciència de la importància que té quan et relaciones amb els altres, quan treballes amb ells, de tenir un mínim coneixement de qui són, què representen, quin lloc els concedeixes per tal de poder comunicar-te, i fins i tot, respectar-los convivent en harmonia. Durant els diferents tallers realitzats he sentit admiració pels coneixements tant variats d’aquests, per la seva humilitat, la passió que li han posat, i sobre tot i molt important, per la implicació que han generat per tal que els altres participéssim i ens sentissin per primera vegada part d’un grup, compartim coneixements i emocions constantment.

Partint d’aquesta experiència he descobert que m’agradaria endinsar-me més encara en realitzar activitats d’oci on pugui aprendre coses noves com el tema de la fotografia o de la música, encara i que no tinc molta base de cara al futur i per la nostra professió és bàsic i divertit per aprendre i relacionar-se, a l’igual que els balls o l’expressió corporal, món que m’apassiona i allibera la millor part de la meva persona.

I per tancar aquesta part de descoberta, la nova pregunta que em sorgeix és com a professional de l’educació de qualsevol treball on hagi contínues interaccions entre persones, com poder transmetre i arribar al grup que tens, ja siguin nens o persones adultes?? Crec que és un repte complicat, i a vegades utòpic, però interessant i imprescindible si vols dedicar-te a l’ensenyança.

La meva valoració global del projecte “el banc del temps” és positiva com a experiència d’aprenentatge. L’únic pot ser que canviaria és que tothom pogués participar en petits grups com es va plantejar en un principi, o si haguéssim disposat de més temps, és a dir, que tota la classe hagués aportat alguna petita cosa. Perquè per a mi l’objectiu ha esta més aviat mostrar i compartir amb la resta més que ser un expert en una determinada matèria. I d’aquesta forma veure que tots tenim aspectes positius que mostrar a la resta sense tenir que competir, sinó mostrant la potència personal i la força que dona el grup.

Per últim, per valorar aquesta assignatura hagués estat interessant poder valorar de cada taller determinats objectius que cada persona per separat del grup podia haver elaborat, i després es podien haver consensuat a nivell grupal. Així tant com a participant o com a exponent del taller es podrien a veure vist quines coses haguéssim estat interessants de complementar, i com a participants com haver ajudat a ampliar les dinàmiques dels companys per així enriquir entre tots els tallers.

Si realitzés un projecte amb els meus alumnes, primer de tot sondejaria per veure quins són els interessos que els mouen. Com ho faria? Principalment a través de l’observació, crec que és una eina fonamental que a vegades ens resulta fins i tot massa obvia, però és primordial si volem conèixer bé els nostres alumnes i apropar-nos a ells. L’observació dins i fora de la classe perquè qualsevol mostra d’entusiasme o interès que revelin és evidència suficient per emprendre un projecte.

A nivell d’aula seria interessant anar buscant entre tots la forma d’adequar-la segons el que vagi sorgint o aportant. Imprescindible el que puguin aportar també les seves famílies. Per tant, seria interessant presentar un ambient lúdic, i a la vegada, també amb una certa estructura en un panel a la classe dels passos que hem anat seguint fins arribar a contestar algunes de les qüestions plantejades pels nens i per la persona a càrrec en aquesta cas jo.

La planificació de les sessions ho faria des de la perspectiva d’anar prioritzant algunes de les qüestions que considerem més interessants o prioritàries per seguir el projecte, ja que suposo que als nens se’ls poden ocórrer quantitat de preguntes i serà difícil contestar-les totes perquè no acabarien mai. Després cercarien informació relacionada amb el tema amb l’ajuda de les famílies tant a nivell teòric com pràctic depenent del tema i observant si així els infants van contestant a part de les preguntes seleccionades i si també a la vegades van sorgint algunes més que es poden contestar amb la informació que hem triat per començar a treballar-lo. Una vegada que hem arribat a saciar aquesta curiositat mínima dels infants, procediríem a l’avaluació del projecte.

L’avaluació del projecte, el que faria és veure què han aprés amb el projecte, si han tingut interès o no, si ha quedat curt i hem aconseguit l'objectiu d’aprendre mitjançant els interessos i quines coses millorar com a docent de cara al pròxim projecte.

Si que és veritat que no sé si realment valoraria habilitats o capacitats, suposo que les bàsiques i obligatòries del currículum, si avança o no en determinades àrees, o quines dificultats presenta, però  sobre tot valoraria que ha aportat cada un o com ho ha fet, enq quines habilitats destaca personalment. El meu desig personal seria poder fixar-me en el que fa bé per reforçar a tots els infants per igual i ajudar a potenciar aquelles habilitats que costin més, però amb una nota de bé o malament, sinó més aviat com una competència en vies de desenvolupament que pot canviar, i per això estaria la valoració del procés més que la del resultat o de classificació.

Taller de dinàmiques

En un principi no vaig poder assistir aquest taller de dinàmiques que va presentar Na Cira i N’Anna Arabí.

Encara i així com que jo també he tingut certes experiències en aquest camp m’agradaria reflexionar una miqueta de la importància d’aquest tipus d’activitats.

Penso que les dinàmiques de grup, almenys des de la meva experiència són grans oportunitats per conèixer i interactuar amb altres persones en un principi poden ser desconegudes, i més tard, amb les quals has compartit una sèrie de vivències que segur que han transformat la visió d’aquestes relacions i la imatge que podies haver-te fet en un principi.

Les dinàmiques de conèixer-se per exemple són molt divertides perquè la seva presentació és en forma de joc i això, per norma ja relaxa i sol predisposar a donar la benvinguda a l’altre.

Després hi ha d’altres dinàmiques que són més de reconeixement de l’altre. En vàrem comentar que a la classe de Na Cira havíem fet un joc on havíem de dir una característica positiva de cada persona de la classe. Aquest tipus d’exercici resulta interessant perquè, a vegades estem més acostumats a tenir prejudicis negatius que trobar coses positives en els altres, sempre tenim el però que és una manera de negar les coses bones que hem dit abans d’alguna personal.

Jo des de la meva experiència també vaig fer un curs en el qual, una vegada finalitzat vàrem fer un exercici similar. La veritat és que en el meu cas va ser molt grat descobrir que tothom coincidia en els seus qualificatius positius cap a la meva persona, en definitiva em va encantar la experiència, ja que a tots ens agraden que ens reconeguin de tant en tant que som únics, és a dir, que tenim les nostres diferències i que aquestes són bones, no sempre tenen que ser dolentes.

Per finalitzar m’agradaria dir que totes aquestes dinàmiques són excel·lents per l’aplicació futura de cara als nostres alumnes, però que també seria molt interessant provar-ho de cara als docents i als pares.

Taller de cançons

He de començar dient que el taller que vàrem fer amb Na Sílvia, en un principi em donava certa preocupació perquè cantar és una activitat que m’encanta, però que no tinc veu suficient per dur-la a terme perquè em quedo pràcticament afònica.

El que vaig poder descobrir és que si respiro bé, i amb l’ajuda de Na Sílvia ho vàrem practicar en vàries ocasions, puc projectar millor la veu.

Després en el transcurs de la classe em va encantar sentir la sensació de poder projectar fins a on jo puc la meva veu i definitivament cantar. Va ser una classe divertida, amena i sobre tot i vaig trobar a faltar que no hem fet pràcticament res d’exercicis d’aquest tipus durant la carrera.

Per una altra banda vaig pensar l’interessant que hauria estat poder tenir un cor a la UIB format pels alumnes, com una iniciativa més. I ho vaig comentar amb les companyes i vàrem pensar que hauria estat una experiència interessant.

En definitiva, va ser una classe molt productiva i que em va fer plantejar-me moltes coses que a vegades per inseguretat o falta de coneixement no t’atreveixes a posar en pràctica.

I per aquest motiu vaig estar tan absorta en tot moment que no tinc material per documentar aquesta sessió.

Taller del Ball pagès i de flamenco

La primera part del taller va consistir en conèixer més de prop al cultura que envolta al ball pagès: en què consisteix, la seva vestimenta, les tradicions, d’on prové... 

Na Noelia va ser tota una amfitriona en el tema donant la seva visió i la seva experiència viscuda des de petita.

A continuació vàrem procedir a posar-ho en pràctica, el que va resultar on poquet més complicat... Aquí us deixo la meva pròpia recollida o mostra en moments del que vàrem fer...

La segona part del taller va ser més pràctica i de la mà de Na Noelia ens vàrem posar a fer els nostres primers passos de “Flamenco”:

Fotograma:

Vídeo

Taller de cuina

El taller que vàrem realitzar, el dia 15 de novembre, dirigit per la nostra estimada companya Iratxe va ser sobre cuina. En concret vàrem fer un pastís fred de Cola Cao.

La experiència va resultar interessant i relaxant, i finalment, bastant dolça com es veu al següent muntatge que he fet, gràcies a la classe de fotografia que vàrem fer amb Marina anteriorment.

Taller de fotografia- Photoscape

El taller va començar amb un passeig pel port, a continuació varen anar pels carrers de la part de darrer del port a fer fotografies. Es tractava d’anar captant imatges que es transmetessin alguna sensació o plasmar algun detall de la nostra meravellosa ciutat com podia ser el mar, un balcó, la part d’avall del castell, el cel, un somriure, etc.

Penso que hi ha tantes coses que tenim al davant diàriament i no ens fixem que aquest passeig va ser una alliberació per la nostra percepció i sensibilitat. A part un moment divertit i de relaxació per compartir amb les nostres companyes ja que és l’últim any que compartirem tant de temps totes juntes.

Després vàrem tornar a classe per  poder aplicar el programa PhotoScape que ens va ensenyar la nostra companya Marina. Amb aquest programa es poden aplicar multitud d’efectes sobre les nostres fotos que donen resultats atractius, sorprenents i fins  i tot divertit.

A continuació penjaré una petita mostra de l’aplicació d’aquesta eina: