En un principi no
vaig poder assistir aquest taller de dinàmiques que va presentar Na Cira i N’Anna
Arabí.
Encara i així com
que jo també he tingut certes experiències en aquest camp m’agradaria
reflexionar una miqueta de la importància d’aquest tipus d’activitats.
Penso que les
dinàmiques de grup, almenys des de la meva experiència són grans oportunitats
per conèixer i interactuar amb altres persones en un principi poden ser
desconegudes, i més tard, amb les quals has compartit una sèrie de vivències
que segur que han transformat la visió d’aquestes relacions i la imatge que
podies haver-te fet en un principi.
Les dinàmiques de
conèixer-se per exemple són molt divertides perquè la seva presentació és en
forma de joc i això, per norma ja relaxa i sol predisposar a donar la
benvinguda a l’altre.
Després hi ha d’altres
dinàmiques que són més de reconeixement de l’altre. En vàrem comentar que a la
classe de Na Cira havíem fet un joc on havíem de dir una característica
positiva de cada persona de la classe. Aquest tipus d’exercici resulta
interessant perquè, a vegades estem més acostumats a tenir prejudicis negatius
que trobar coses positives en els altres, sempre tenim el però que és una
manera de negar les coses bones que hem dit abans d’alguna personal.
Jo des de la meva
experiència també vaig fer un curs en el qual, una vegada finalitzat vàrem fer
un exercici similar. La veritat és que en el meu cas va ser molt grat descobrir
que tothom coincidia en els seus qualificatius positius cap a la meva persona,
en definitiva em va encantar la experiència, ja que a tots ens agraden que ens
reconeguin de tant en tant que som únics, és a dir, que tenim les nostres
diferències i que aquestes són bones, no sempre tenen que ser dolentes.
Per finalitzar m’agradaria
dir que totes aquestes dinàmiques són excel·lents per l’aplicació futura de
cara als nostres alumnes, però que també seria molt interessant provar-ho de
cara als docents i als pares.
