ÚLTIMS PASSOS JUNTS

En aquests quatre mesos en els quals hem viscut i aprés del que cadascú ha pogut o volgut aportar i participar, podria dir per començar que ha estat una experiència relaxant, divertida i encara que no ho sembli d’unió del grup sense la pressió, fins ara, soferta per la metodologia seguida per la Universitat, bastant competitiva.

Personalment, he pres consciència de la importància que té quan et relaciones amb els altres, quan treballes amb ells, de tenir un mínim coneixement de qui són, què representen, quin lloc els concedeixes per tal de poder comunicar-te, i fins i tot, respectar-los convivent en harmonia. Durant els diferents tallers realitzats he sentit admiració pels coneixements tant variats d’aquests, per la seva humilitat, la passió que li han posat, i sobre tot i molt important, per la implicació que han generat per tal que els altres participéssim i ens sentissin per primera vegada part d’un grup, compartim coneixements i emocions constantment.

Partint d’aquesta experiència he descobert que m’agradaria endinsar-me més encara en realitzar activitats d’oci on pugui aprendre coses noves com el tema de la fotografia o de la música, encara i que no tinc molta base de cara al futur i per la nostra professió és bàsic i divertit per aprendre i relacionar-se, a l’igual que els balls o l’expressió corporal, món que m’apassiona i allibera la millor part de la meva persona.

I per tancar aquesta part de descoberta, la nova pregunta que em sorgeix és com a professional de l’educació de qualsevol treball on hagi contínues interaccions entre persones, com poder transmetre i arribar al grup que tens, ja siguin nens o persones adultes?? Crec que és un repte complicat, i a vegades utòpic, però interessant i imprescindible si vols dedicar-te a l’ensenyança.

La meva valoració global del projecte “el banc del temps” és positiva com a experiència d’aprenentatge. L’únic pot ser que canviaria és que tothom pogués participar en petits grups com es va plantejar en un principi, o si haguéssim disposat de més temps, és a dir, que tota la classe hagués aportat alguna petita cosa. Perquè per a mi l’objectiu ha esta més aviat mostrar i compartir amb la resta més que ser un expert en una determinada matèria. I d’aquesta forma veure que tots tenim aspectes positius que mostrar a la resta sense tenir que competir, sinó mostrant la potència personal i la força que dona el grup.

Per últim, per valorar aquesta assignatura hagués estat interessant poder valorar de cada taller determinats objectius que cada persona per separat del grup podia haver elaborat, i després es podien haver consensuat a nivell grupal. Així tant com a participant o com a exponent del taller es podrien a veure vist quines coses haguéssim estat interessants de complementar, i com a participants com haver ajudat a ampliar les dinàmiques dels companys per així enriquir entre tots els tallers.

Si realitzés un projecte amb els meus alumnes, primer de tot sondejaria per veure quins són els interessos que els mouen. Com ho faria? Principalment a través de l’observació, crec que és una eina fonamental que a vegades ens resulta fins i tot massa obvia, però és primordial si volem conèixer bé els nostres alumnes i apropar-nos a ells. L’observació dins i fora de la classe perquè qualsevol mostra d’entusiasme o interès que revelin és evidència suficient per emprendre un projecte.

A nivell d’aula seria interessant anar buscant entre tots la forma d’adequar-la segons el que vagi sorgint o aportant. Imprescindible el que puguin aportar també les seves famílies. Per tant, seria interessant presentar un ambient lúdic, i a la vegada, també amb una certa estructura en un panel a la classe dels passos que hem anat seguint fins arribar a contestar algunes de les qüestions plantejades pels nens i per la persona a càrrec en aquesta cas jo.

La planificació de les sessions ho faria des de la perspectiva d’anar prioritzant algunes de les qüestions que considerem més interessants o prioritàries per seguir el projecte, ja que suposo que als nens se’ls poden ocórrer quantitat de preguntes i serà difícil contestar-les totes perquè no acabarien mai. Després cercarien informació relacionada amb el tema amb l’ajuda de les famílies tant a nivell teòric com pràctic depenent del tema i observant si així els infants van contestant a part de les preguntes seleccionades i si també a la vegades van sorgint algunes més que es poden contestar amb la informació que hem triat per començar a treballar-lo. Una vegada que hem arribat a saciar aquesta curiositat mínima dels infants, procediríem a l’avaluació del projecte.

L’avaluació del projecte, el que faria és veure què han aprés amb el projecte, si han tingut interès o no, si ha quedat curt i hem aconseguit l'objectiu d’aprendre mitjançant els interessos i quines coses millorar com a docent de cara al pròxim projecte.

Si que és veritat que no sé si realment valoraria habilitats o capacitats, suposo que les bàsiques i obligatòries del currículum, si avança o no en determinades àrees, o quines dificultats presenta, però  sobre tot valoraria que ha aportat cada un o com ho ha fet, enq quines habilitats destaca personalment. El meu desig personal seria poder fixar-me en el que fa bé per reforçar a tots els infants per igual i ajudar a potenciar aquelles habilitats que costin més, però amb una nota de bé o malament, sinó més aviat com una competència en vies de desenvolupament que pot canviar, i per això estaria la valoració del procés més que la del resultat o de classificació.